Inici » LA PACA

LA PACA

SaveSave

Els origens

Venda directa, producció agroecològica, autogestió, corresponsabilitat, assemblea, circuits curts, salut, socialment just, sostenible, proximitat, preus justos, productes de temporada, relacionar producció i consum… Aquests i altres conceptes ens voltaven pel cap però no sabíem com donar-los forma.

En una sessió d’un curs a l’Escola Agrària, escoltant en Raoul Jacquin de l’associació francesa Kokopelli, de cop i volta tot comença a ordenar-se, les idees difoses prenen cos, els conceptes es relacionen… Ens estava parlant de les AMAP (Acords pel Manteniment de l’Agricultura Pagesa).

El referent de les AMAP

El moviment de les AMAP a França va començar quan un grup de persones pageses van anar a EEUU i van conèixer els projectes CSA (Agricultura Sostinguda per a la comunitat), que a la vegada s’inspiraven en l’experiència dels Teïkei al Japó.
Les AMAP són acords entre una pagesa i un grup de consumidores i tenen com a objectiu “preservar l’existència i la continuïtat de les granges o finques de proximitat dins d’una lògica d’agricultura sostenible, és a dir, una agricultura pagesa, socialment igualitària i ecològicament sana”.

Una AMAP reuneix un grup de consumidores i una pagesa mitjançant un contracte amb el qual cada consumidora compra al principi d’estació una proporció determinada de la producció, que es distribueix periòdicament a un cost constant.

Les productores que dediquen tota la seva producció a una AMAP acorden un preu amb les consumidores, en funció dels costos i les despeses de manteniment de l’activitat. Les que només hi dediquen una part, han d’acordar un preu amb un determinat percentatge de descompte respecte als seus preus de mercat. El fet de compartir els riscos de la producció (climàtics o sanitaris) i la sobreproducció de l’estiu fan que aquest sigui un sistema independent dels preus del mercat i de les seves fluctuacions.

Les AMAP s’han convertit en una opció molt interessant per a joves que s’incorporen a l’agricultura i per a petites explotacions (l’extensió mitjana de les finques és d’una hectàrea). El que les fa especialment interessants és que no es tracta d’opcions de les pageses per guanyar quotes de mercat, ni d’una nova forma que competeixi amb altres modes de comercialització, ni en un nou servei ofert a les consumidores, ni tampoc venen confiança amb etiquetes.

Les AMAP conviden a la persona que consumeix a establir una relació directa amb la que produeix, i la confiança sorgeix d’aquesta relació, no pas d’una certificació. La consumidora és una sòcia conscient de la pagesa.Ens va semblar una proposta força interessant i la vam començar a discutir amb cooperatives de consum i consumidores particulars per anar donant-li forma. Durant sis mesos 13 consumidores i les dues productores vam fer una adaptació dels objectius i dels conceptes que aporten les AMAP al nostre context, fent una adaptació a la nostra manera de veure les coses i a les nostres inquietuds. Fruit d’aquesta reflexió va sorgir la PACA (Acord per a la Producció i el Consum Agroecològic), una AMAP a la catalana, que funciona des del gener del 2008.

 

 Assemblea de la PACA

 

Funcionament

Els productes

El producte de la PACA és ecològic, de temporada, basat en la qualitat, amb una gran varietat i possibilitat de les consumidores de participar en la presa de decisions sobre el que es plantarà, amb un percentatge al voltant del 95% de producció i/o elaboració pròpia.

Això fa que de vegades no es pugui collir tota la quantitat demanada i aleshores es reparteix el producte entre les diferents consumidores. Amb el temps, anem ajustant la producció. Quan obtenim un producte de fora ho fem directament de la persona productora.

Els productes s’ofereixen a la carta o bé en cistelles tancades un cop a la setmana a cada col.lectiu. Amb el temps hem anat evolucionant cap a la cistella tancada, com a element regulador del producte del camp, tot i que cada consumidora pot optar per la seva modalitat de consum.

El mes d’agost és l’única excepció: tothom demana cistella tancada i qui marxa de vacances ha de buscar alguna persona que la substitueixi aquests mesos. És la manera que hem establert per gestionar l’excedent de l’estiu.

Producte

Actualment els productes que ens oferim són:

  • Verdura
  • Fruita dolça
  • Cítrics
  • Forn (pa, dolços i coques salades)
  • Cervesa
  • Vi
  • Conserves
  • Sabons
  • Oli
  • Ous
  • Mel

Realització de les comandes

Les comandes es realitzen de forma mensual, en base a les previsions de producte que fan les productores, i es paguen per avançat. El producte es distribueix un cop per setmana a cada col.lectiu (es reparteix dimarts i dijous). La comanda pot ser diferent per a cada setmana i es pot modificar telefònicament o per correu electrònic.

Comandes

Preus i costos

És un objectiu de la PACA no convertir els productes ecològics en productes de luxe, per aquest motiu es fixen preus justos per les productores i les consumidores. Els preus són fixos per a tota la temporada però són susceptibles de ser revisats quan calgui i a petició de qualsevol integrant de la cooperativa.
La distribució dels productes és a càrrec de les productores, però el cost no s’incorpora al producte sinó que es factura a part, en considerar-lo un servei. Si el col·lectiu recull directament les comandes no hi ha cost de transport.

Tot i que la PACA no intermèdia i per tant no carrega marges comercials en els productes de les productores associades, aquests productes porten incorporades les despeses de gestió i minva (trucar, recollir, pesar, separar, agrupar, etc…). L’import a afegir en aquests productes es decideix en l’assemblea de la PACA. Actualment és de 0,20 € per producte o kg de producte.

Pagaments

El pagament del producte es realitza mensualment i per avançat. Aquests diners avançats permeten a les productores afrontar les despeses quotidianes de producció.
A final de mes s’ajusta el pagat amb el consumit, incorporant les diferències en els comptes del mes següent. És a dir, cada consumidora té un compte obert amb la PACA que s’actualitza a finals de mes en funció del producte consumit.

Fons de coresponsabilitat

El fons de corresponsabilitat té com a objectiu compartir els riscos de la producció entre les productores i les consumidores. La corresponsabilitat és molt més que fer front col·lectivament a determinades despeses. Assumir la responsabilitat de forma col·lectiva també comporta la implicació en el funcionament quotidià i en la recerca de millores estructurals.

El fons es dota amb una aportació inicial de 10€ i 2€ mensuals per unitat de consum. L’hem plantejat amb dos objectius: reposar pèrdues de collita i augmentar la capacitat productiva.

Algunes de les actuacions finançades per aquest fons són: la reparació de la furgoneta amb la què fem el repartiment, compra de material per tancar camps, el finançament del 50% del cost d’un pou o pagar la comanda no servida durant dues setmanes per una pedregada.

A més a més, un cop a l’any muntem un bar (el PACABAR) a la Fira de la Candelera de Molins de Rei i els beneficis van a parar a un fons que ha finançat algunes actuacions: com la compra d’una motoserra, l’aportació al projecte d’abelles i mel de dos companys, l’aportacions econòmica a la campanya antirepressiva de “Ni Muts ni a la Gàbia” i el finançament de la revista, aquesta web i el documental de la PACA.

Presa de decisions

Les decisions de la PACA es prenen de manera assembleària. L’assemblea es reuneix un cop al mes –o mes i mig- i està formada pel conjunt de les productores i de les consumidores. Aquestes assemblees ens serveixen, a més de per articular-nos democràticament per gaudir d’espais de convivència que ens permeten compartir experiències i reforçar vincles.

Formació i divulgació

És un aspecte important del funcionament, tot i que no hi ha organitzada una oferta permanent. Les activitats les anem decidint a l’assemblea segons les inquietuds, necessitats i els moments del camp. Les activitats sempre són gratuïtes.

Divulgació

Algunes de les activitats que hem fet són:

  • Organitzar el PACABAR a la Fira de la Candelera (menjar amb producte ecològic i de temporada.
  • Fornades de coques de Sant Joan, de pa i de pastes de la zona del Maestrat.
  • Visites als fruiters per entendre’n el maneig i tastar la fruita.
  • Taller de cuina anticancerígena.
  • Itinerari per Collserola de plantes que curen i plantes que es mengen.
  • Xerrada sobre com produïm les productores.
  • Visita a les dues masies productores i jornades de treball diverses (plantar, arreglar el galliner, obres, tancat dels camp
  • Tallers per aprendre a tallar peix.
  • Tallers per aprendre a tallar pollastres.
  • Visita al Molí d’oli on s’elabora l’oli que consumim.
  • Taller de cuina internacional, aprofitant que som gent d’arreu.
  • Tallers d’elaboració de melmelades i conserves.
  • Visita al País Valencià al productor de cítrics.
  • Taller de motoserres i treballs forestals.

Producció

Les productores de la PACA són Can Bofill (Molins de Rei) i Ca n’Oliveró (Castellbisbal). Les dues explotacions fan producció agroecològica i Ca n’Oliveró té la certificació del CCPAE. Entre les dues es garanteix gairebé el 95% dels productes que es subministren a la PACA.

Can Bofill és una masia situada a la serra de Collserola, al municipi de Molins de Rei. És una masoveria que gestiona 7 hectàrees entre bosc, horta i cereals, i només produeix per a la PACA.

Can Oliveró és una masia situada al municipi de Castellbisbal. És una explotació familiar amb conreu d’horta, fruiters (poma, pera, préssec i cirera), cereals i vinya. Els productes els venen al mercat Municipal de Terrassa
i a la PACA.

Camps de cultiu

També hi ha companyes que produeixen la cervesa, els sabons i la mel. Són iniciatives que s’han iniciat per interès personal – com una afició – i que s’han consolidat fins oferir productes per a totes les companyes. Les productores de cervesa s’han constituït en cooperativa i produeixen la cervesa Cornèlia.

A més a més, hi ha les productores associades, que són aquelles que ofereixen productes d’una manera puntual i sense assumir responsabilitats en el funcionament col·lectiu de la PACA. Actualment són:

  • Cítrics: En Salvador Estruch és un pagès de la comarca de La Safor (País Valencià) que ens aporta els seus productes des de l’inici.
  •  Pastanagues i productes d’arrel: En Xavi Canals és un pagès veí de Can Bofill i produeix les pastanagues per la PACA.

Consum

Actualment a la PACA hi ha 8 col·lectius repartits als municipis de Cornellà, Sant Boi, el Prat de Llobregat, Esplugues, Castellbisbal i Sant Feliu. Els col·lectius que formen la PACA som de natura molt diversa i cadascun s’organitza independentment.

Podem trobar cooperatives en el sentit clàssic o col.lectius que inicialment han començat amb les productores de la PACA com a úniques proveïdores.

Consumiidores

Els col·lectius autoregulen el seu funcionament intern i es relacionen amb la PACA, a nivell funcional, com si fossin una sola unitat, és a dir, que sumen les comandes, controlen els pagaments i els cobraments… Cada grup s’organitza de la forma que considera millor. Aquesta organització de les consumidores en col·lectius i cooperatives permet una descentralització de les feines de gestió i ens ensenya a assumir les responsabilitats de forma col·lectiva.

El límit de consumidores de la PACA el defineix la disponibilitat de producte, és a dir, la capacitat de producció.

Blog

Dissabte 16 d'abril, #NiRepreNiDepre a Esplugues de Llobregat

NiRepeNiDepre

Dissabte 16 d'abril, el col·lectiu Ni Muts Ni a la Gàbia...

Participem a la III Fira Agroecològica del Vallès

III Fira agroecològica del Valles

Diumenge 17 d'abril estarem a la III Fira Agroecològica del Vallès —dins la Setmana de la Lluita Camperola— que...

PacaBAR a la Fira de la Candelera 2016

PAACA BAR

Un any més la Paca ha estat present a la Fira de la...

Bunyols de carabassa

Carbasses

Ingredients:

  • 500 gr. de carabassa
  • 1 ou
  • 100 gr. de Farina
  • 4 cullerades de...

Tenim nou web

Web la PACA

La PACA ja havia tingut dos llocs virtuals, però davant la impossibilitat d'actualitzar-los, s'ha traslladat a...

Contacta